Bioètica, comunitat i deliberació

Parlant de l'amistat, deia Aristòtil, en la seva Ètica nicomáquea, que, amb amics, es pensa millor. Amb amics, es desenvolupa i augmenta la capacitat de pensar. Aquesta ajuda, si bé sempre necessària en totes les àrees de coneixement, es presenta com una cosa fins i tot més peremptòria en qüestions pràctiques, com l'ètica i la bioètica. Aquestes disciplines, a diferència d'altres més empíriques i quantitatives, no són exactes: en la majoria d'ocasions, el seu procediment i les seves conclusions són indeterminats. L'objecte de l'ètica –l'acció humana- no permet el mateix grau d'exactitud que l'objecte d'altres ciències. En la bioètica, com a ètica aplicada a les ciències i professions relacionades amb la vida i la salut, ocorre el mateix. 

En qüestions pràctiques, hi ha, doncs un grau alt d'indeterminació: poden ser, en general, de diverses maneres. Els elements que influeixen en l'acció humana (l'acte, les circumstàncies, la intenció, els principis, etc.) són tants i tan diversos que, a la llum de tots ells, aquesta acció no està ‘determinada’ o no totalment. Per això és necessari –deia Aristòtil- la deliberació. 

L'ésser humà delibera sobre coses que poden ser d'una manera o l'altra. En les accions lliures, el procés i la conclusió de la presa de decisions no estan predeterminats. La deliberació és el procediment pel qual l'individu determina, ‘va determinant’, aquests elements, de manera que, d'alguna manera, els va delimitant per a definir quina acció és millor i com ha de dur-se a terme. D'aquí la importància que, segons Diego Gracia, té la deliberació en Bioètica. En aquest procés, l'ajuda d'altres persones és necessària perquè aporta dades, reflexions i idees que complementen i ‘determinen’ aquests elements que, en principi, no estan definits, que estan indeterminats. Per això, en comunitat, amb amics –persones amb les quals l'individu comparteix un bé-, es pensa millor.

Commemorar el 50è aniversari de la fundació de l'Institut Borja de Bioètica és commemorar la creació d'una comunitat, una comunitat d'aprenentatge i deliberació. L'Institut Borja de Bioètica va ser la primera ‘comunitat’ formal a Espanya i a Europa dedicada a la Bioètica. Concebo la Bioètica com una cerca, la cerca de l'excel·lència moral en l'àmbit de la salut i l'assistència. Penso que el llegat d'aquesta comunitat és precisament un llegat que ha contribuït –i vol continuar contribuint- a aquesta excel·lència.

Un dels instruments de deliberació i aprenentatge en les diferents àrees i ‘comunitats’ de coneixement són les publicacions (revistes, llibres…). En relació amb elles, una fita rellevant en el desenvolupament de la ciència occidental va ser la creació de les societats científiques. Si bé va ser un fenomen iniciat durant el segle XVII, van ser els segles XVIII i XIX el període de gran eclosió de les societats i acadèmies científiques. En aquest temps, a Europa i USA, es van fundar societats i acadèmies d'àmbits molt diversos: biologia, química, medicina, ciències naturals, geologia… La Royal Society va ser fundada a Londres en 1660 i va tenir, entre els seus egregis presidents, a Isaac Newton.

Un dels instruments principals de comunicació i relació d'aquestes ‘comunitats’ eren les revistes. Aquestes es concebien com a mode de ‘comunicar’ coneixement, és a dir, com a fòrums per a ‘fer comú’ les troballes científiques i, en fer-los ‘comuns’, transmetre'ls i sotmetre'ls al debat i a la deliberació. Les distàncies geogràfiques i l'absència d'altres canals de comunicació que facilitessin la proximitat i la relació entre científics van fer que les revistes es convertissin en un instrument necessari i essencial per a transmetre coneixement i dialogar –deliberar-, en un instrument, finalment, per a ‘fer’ comunitat.
 

Avui les revistes científiques corren el perill de convertir-se en instruments de mera ‘exposició’ i ‘aparador’, en canals de competició ‘monologada’. En aquest escenari, la revista “Bioètica & debat”, amb el seu nou format, vol ser –continuar sent- un espai d'aprenentatge, un fòrum viu i àgil per a compartir coneixement i deliberació i, en fi, un instrument per a fer –continuar fent- aquesta comunitat que és l'Institut Borja de Bioètica.